© 2026 Nicholas Williams
Pùb gwir gwethys / All rights reserved
Clyckya obma ha goslowes / Click here to listen
Text an recordyans / Text of the recording
Egery in dyw several fenester rag gweles an text ha goslowes i’n kettermyn.
Open in two separate windows to see the text and listen at the same time.
Yma lyver i’n Trestament Coth gelwys Hester. Yma an lyver ow terivas an whedhel a Yêdhowes yonk i’n Empîr Persyan usy ow kemeres tyller a Vashti, an vyternes, hag usy ow spêdya dhe stoppya kesplottyans warbydn Yêdhowon an empîr. Aga sylwyans dre golonecter Hester yw solempnys gans Yêdhowon whath in degol Pùrym. Mytern Persya in lyver Hester yw gelwys Ahaswerùs hag yma wharvedhyansow an lyver cresys dhe gemeres le pàn esa an Yêdhowon exîlys in Babylon, pow o i’n dedhyow-na radn a’n Empîr Persyan. Aswonys yw Ahaswerùs dhyn dhyworth penfentydnyow Grêca avell Xerxês. Y feu lyver Hester screfys nebes cansvledhydnyow wosa an wharvedhyansow derivys ino, hag yma scoloryon ow cresy nag eus meur a wirhevelepter istorek i’n lyver. An hanow Xerxês, pò Ahaswerùs yw Khshayarsha in Persyan Coth, hag yma an hanow ow mênya ‘Mytern gorouryon’ pò ‘King of heroes’. Xerxês o mytern an Empîr Ahemênyd dhyworth peswar cans eth deg whe dhyrag Crist bys peswar cans whe deg pymp dhyrag Crist. Xerxês a veu mytern an empîr pàn verwys y das Daryùs. Y empîr a’s teva lies pobel dhyvers ino. Xerxês a wrug crefhe y allos dre sùppressya rebellyansow in Ejyp hag in Babylon. Pelha ev a wrug dasnowedhy caskergh Daryùs y das dhe overcùmya Grêss ha dhe bùnyshya an Athênyans ha’ga hefrysysy awos y dhe vellya in rebellyans Iônya. I’n vledhen peswar cans ha peswar ugans dhyrag Crist Xerxês a ledyas lu brâs ha kerdhes ganso dres an Hellespont (an Dardanellês hedhyw) aberth in Ewrop. Pàn esa soudoryon Xerxês ow passya dres an culvor in Ewrop wàr bons a scathow gwrÿs gans jynoryon dhyworth Ejyp ha Fenycya, hager-awel uthyk a sordyas. An hager-awel a sqwattyas an pons dhe dybmyn. Xerxês a erhys may fe an mor scorjys gans whyppys. Y feu try hans strocas rÿs dhe’n todnow hag y a veu leskys gans horn tobmrudh. An jynoryon neb a wrug an kensa pons a veu gorrys dhe’n mernans; pons nowyth a veu derevys ha’n Persyans a bassyas bys in Ewrop. Lu Xerxês a wainyas vyctory in Thermopylê hag ena kemeres cyta Athênas ha’y dystrôwy. Soudoryon Xerxês a spêdyas dhe gontrollya Grêss dhe’n north a Vorblêg Corynth, erna vowns y fethys in Batel Salamys. Yth esa Xerxês ow perthy own y whre an Grêkys y vagly in Ewrop. Rag hedna ev a omdednas dhe Âsya in udn asa Mardonyùs, y jeneral, dhe bêsya gans an caskergh. Mardonyùs ha’y army a veu fethys in batel Platea, ha conqwest an Persyans a cessyas.